La villa marítima romana de Sant Gregori en un seminario internacional
  • La vil·la marítima romana excavada en Sant Gregori és la més gran de la Comunitat Valenciana i tota la zona mediterrània

 

El jaciment romà de Sant Gregori a Borriana atrau molts professionals del sector, i de fet ha sigut l'eix central del seminari internacional ‘Vil·les marítimes. Evolució, transformació i final en l'occident romà’, organitzat per l'Àrea d'Història Antiga i grup d'investigació Antiqua de l'UJI que va començar ahir i finalitza avui.

Aquest matí, el regidor de Patrimoni, Vicent Granel, i el director del del Museu Arqueològic de Borriana, José Manuel Melchor, han conduït la visita guiada per a conèixer l'enclavament arqueològic de Sant Gregori dins de les activitats del seminari internacional.

En el seminari participa professorat universitari i personal investigador d'institucions de reconegut prestigi nacional i internacional com Giulia Baratta de la Università di Macerata (Itàlia), Annalissa Marzano de la University of Reading (Regne Unit), Darío Bernal Casasola de la Universidad de Cádiz, Manuel Olcina Doménech del MARQ d'Alacant, Marta Prevosti de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Marc Mayer Olivé de la Universitat de Barcelona i Trinidad Pasíes Oviedo del Servei d'Investigacions Prehistòriques de la Diputació de València.

A més, s'ha comptat amb l'estreta col·laboració del Museu Arqueològic de Borriana, el Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i l'Institut d'Estudis Catalans.

Persones de diferents nacionalitats que participen en el seminari internacional han pogut conèixer el que sens dubte és la vil·la marítima romana excavada més gran de la Comunitat Valenciana, i de tota la zona mediterrània, i que actualment es troba en procés d'excavació, sota la supervisió de l'arqueòleg municipal, José Manuel Melchor.

L'edil de Cultura, Vicent Granel, ha explicat que aquests treballs són “molt importants per al patrimoni arqueològic borrianenc”. Els treballs d'excavació mampresos en les primeres accions per a la urbanització de Golf Sant Gregori suposen un impuls decisiu per a consolidar la riquesa del patrimoni, la història del municipi i ampliar el coneixement sobre aquest important jaciment arqueològic.

A més, les recents excavacions en el jaciment arqueològic ja han revelat noves dependències i materials de pesca. La vil·la romana de Sant Gregori, situada a escassos 100m de la línia de costa a Borriana, és il·lustrativa d'un model de vil·la marítima durant l'Alt Imperi Romà.

Tant Granel com Melchor han explicat que aquests treballs tenen com a objectiu “delimitar tot el perímetre del jaciment i començar els treballs d'integració, identificació de noves dependències de la vil·la i el disseny de l'espai en què es conservaran les principals restes descobertes”.

A més, els dos han posat en relleu que es tracta d'un jaciment de l'època romana “molt destacable per la seua proximitat a la mar”, i amb aquestes característiques inexistents en altres àrees del territori justifica “la necessitat de continuar amb la investigació a través de l'excavació arqueològica d'aquest enclavament, per a conèixer la situació d'una vil·la romana a escassos metres de la mar, una altra de les característiques úniques d'aquest lloc, ja que es considera que és la més pròxima a la mar de les conegudes en la costa mediterrània valenciana”.

Les noves excavacions, ha assegurat el regidor, “ampliaran el coneixement sobre la vil·la romana, tal com la coneixem actualment”, a més d’“aconseguir ampliar la col·lecció de peces en el museu arqueològic”, la qual cosa suposa “un pas estratègic en la recuperació del nostre patrimoni i la nostra història”.

Precisament, han sigut les característiques especials del jaciment romà de Sant Gregori les que han centrat l'atenció en aquests nous treballs d'excavació, i és que, com ha assenyalat l'arqueòleg municipal, “permet continuar avançant en el coneixement del jaciment i descobrir l'enorme riquesa i possibilitats futures a Sant Gregori”.

El Servei Arqueològic Municipal, dirigit per l'arqueòleg José Manuel Melchor, és el que realitza el seguiment i la coordinació de totes les excavacions realitzades en el jaciment durant els últims anys, gràcies a les quals s'han conegut dades importants sobre la vil·la, com la ubicació de la façana marítima, l'existència d'unes termes i la recuperació d'abundant pintura mural i restes ceràmiques.

Després d’11 campanyes d'excavació arqueològica dutes a terme en el jaciment entre 2008 i 2018, bona part de les quals sota la direcció de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat Jaume I, i amb la col·laboració de la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València, ara es delimitarà tot el perímetre i la superfície amb què compta la vil·la romana.

Casa Felis Borriana

- Amb ocasió de l'esdeveniment s'han realitzat sengles visites per a conéixer la importància d’ambdues construccions

- La Casa Felis és un dels pocs referents que han sobreviscut del racionalisme valencià i el refugi destaca per la seua interessant intervenció museística

 

La casa Felis i el refugi antiaeri de Borriana han sigut reconeguts com a referents de l'arquitectura local en els actes amb motiu de la Setmana Internacional de l'Arquitectura.

L'alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, i el regidor de Patrimoni, Vicent Granel, han estat acompanyats en la visita per Ángel Pitarch, president del CTAC, Luis Sendra, degà del COACV, i Iván Cabrera, director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València i autor del projecte del refugi del camí d’Onda.

El doble acte, organitzat pel Col·legi d'Arquitectes de Castelló (CTAC), l'autonòmic (COACV) i el registre Docomomo d'edificacions modernistes ha posat en relleu la importància d'aquestes estructures per la seua rellevància arquitectònica.

La casa Felis

En l’acte, s'ha col·locat una placa en la façana de la casa Felis, situada al carrer de la Mare de Déu de la Saleta cantonera amb el camí d’Onda, en considerar-se per Docomomo com una edificació digna de ser reconeguda per la població i conservada per a les futures generacions.

L'edifici, un dels pocs exemples que perduren del racionalisme valencià, va ser alçat entre 1935 i 1936, i dissenyat per Enrique Pecourt Betés, que va ser arquitecte municipal i creador, entre altres construccions, del mercat municipal de Borriana o de l’estació de Moncofa.

D'aquesta manera, Borriana ja compta en els seus carrers amb una placa Docomomo, una entitat que vela per la difusió del moviment modernista a Espanya i Portugal. Docomomo col·loca cada any una placa en cada província i afegeix ara la casa Felis al seu catàleg pel seu “valor contrastat” i la seua “excepcionalitat”.

L'edifici va ser un dels primers a assumir l'estètica del racionalisme de línia centreeuropea, inspirat en la modernitat industrial i les fàbriques. Així doncs, es tracta d'una construcció que destaca pel disseny esquemàtic portat a la mínima expressió, en què cap element desentona del conjunt. Per això, des de l’organització de l'esdeveniment destaquen la seua “imatge perfecta” construïda a partir de la regularitat en els buits i de la subtil torre que la corona.

La casa Felis, malgrat ser un edifici que a primera vista pot passar desapercebut, encaixonat entre altres blocs de pisos, destaca en alçar la vista pel perímetre encorbat de la cantonada, la particular volada i la sobreelevació de l'edifici.

La casa va ser dissenyada seguint un racionalisme d'origen pandèmic, en una època en què es pensava que les malalties respiratòries es transmetien a través dels bacteris que hi havia en la pols, per la qual cosa aquest estil minimalista buscava eliminar totes aquelles decoracions i motlures on es posa la brutícia.

A més, aquest edifici, nou en el seu moment, també buscava augmentar la ventilació, alçar les plantes baixes per a allunyar-les de la humitat i crear terrasses i cobertes planes, tot això per a evitar la transmissió de malalties.

La construcció, alçada en plena república, és un dels pocs exemples de racionalisme que queden, ja que aquest nou estil va frenar la seua expansió amb l'arribada de la Guerra Civil i la implantació d'estils més academicistes i decoratius amb el primer franquisme.

El refugi antiaeri

La visita ha continuat molt prop, en el mateix camí d’Onda, per a conéixer la recent intervenció en el refugi antiaeri de la Guerra Civil. Iván Cabrera, director d'aquest projecte, ha explicat que aquest era el més gran de la trentena d’infraestructures subterrànies que es van construir a la ciutat per a refugiar-se dels bombardejos.

En la intervenció, que ha comptat amb la arquitecta tècnica María Tarancón, s'ha intentat habilitar, il·luminar i condicionar el refugi per a la seua visita, però mantenint la seua estructura tal com era, i diferenciant les zones reconstruïdes de les originals.

Per a l'accés s'ha buscat una solució que no interrompera la vorera del carrer, amb la col·locació d’una discreta entrada de fusta a mode de banc, que s'obri en dos ales per a donar accés al túnel, alhora que serveix de barana en obrir-se.

El refugi consta de tres braços, un dels quals està pendent de ser explorat per l'equip d'arqueologia municipal per a conéixer el seu traçat, i consta d'un túnel amb l’entrada en rampa, dissenyat així per a facilitar un accés a gran velocitat sense entropessar-se amb escalons, a causa del poc temps que hi havia entre els avisos i l'arribada dels bombarders.

Els túnels, excavats en una argila estable de sauló, van ser rodejats per arcs de mig punt de rajola, com es pot comprovar en l'actualitat, i destaquen els nínxols en l'entrada, col·locats perquè es pogueren resguardar dones amb xiquets xicotets, per a evitar que foren esclafats per la resta de persones entre la penombra i el caos.

Fosas Burriana

- Es tracta d'una primera fase per a continuar amb la investigació en anys posteriors


L'Ajuntament de Borriana durà a terme un estudi de geolocalització per a conèixer la ubicació exacta de les fosses de la Guerra Civil que puguen haver-hi en el terme municipal. Uns treballs que s'efectuaran en una primera fase, per a continuar més endavant amb la investigació sobre cadascuna de les fosses descobertes.

Amb aquest projecte, el regidor de Patrimoni, Vicent Granel, explica que “el que es pretén és realitzar un inventari complet i detallat de les fosses comunes de la Guerra Civil a Borriana, amb el doble objectiu de protegir el seu emplaçament i de plantejar futures intervencions d'inhumacions”.

Així doncs, el projecte compta amb una primera fase, en què es realitzarà un estudi de localització de persones represaliades i fosses mitjançant la investigació en arxius locals i nacionals, com els de l'Exèrcit o l'Arxiu General de la Guerra Civil, conegut popularment com l’arxiu de Salamanca. A més, es procedirà a la consulta de sumaríssims i altres fonts documentals, com ara arxius privats o hemeroteques.

Aquesta fase es complementarà amb un treball de camp intensiu amb fonts orals, enregistrament d'entrevistes i testimoniatges i recuperació de tota mena de documentació (gràfica, escrita o física) sobre les possibles víctimes. D'aquesta manera es crearà un fitxer de familiars per a futures fases d'intervenció en la recuperació d'inhumacions.

La segona fase es durà a terme amb la redacció d'un projecte de prospecció geofísica per a l'actuació en les zones on, gràcies a la documentació recaptada en la primera fase, es presumisca l'existència de fosses comunes. En aquesta exploració del subsòl es pretén documentar totes les característiques físiques de cada fossa per a preparar futures actuacions.

Granel ha explicat que “existeixen dades disperses que parlen d'un mínim d'una o dos fosses”. El calendari previst d'execució és de 9 mesos per a la primera fase de documentació i de 3 mesos per a les campanyes de prospecció geofísica.

En l'actualitat, Borriana no disposa de cap estudi en profunditat sobre les fosses comunes de la Guerra Civil al municipi, de tal forma que només se’n coneix l'emplaçament aproximat d'una, situada per referències orals, en la zona de l'actual cementeri municipal. També existeixen referències segons Patrimoni Nacional del trasllat d'una fossa (932/2009 CAST) al Valle de los Caidos. Les dades concretes de les dos són pràcticament inexistents, encara que sí que consta una gran quantitat d'afusellaments a Borriana entre els anys 1939 i 1942.

Com ha explicat Granel, “és essencial documentar totes les fosses que puguen existir per a iniciar-ne de forma immediata un protocol de protecció per a evitar així la possible situació de desempara en què es puguen trobar, cosa que comporta un fort risc d'alteració, deteriorament o desaparició”.

Segons els tècnics, la repercussió del projecte s'estén territorialment, a l'àmbit de la comarca de la Plana Baixa i del seu entorn immediat, ja que Borriana comptava amb una presó d'alta capacitat, concretament l'exconvent dels mercedaris, que va arribar a albergar entre 1.600 i 2.000 represaliats oriünds de diverses poblacions.

D'altra banda, en l’àmbit provincial aquest projecte és de gran interès social, ja que escassegen els mapes de fosses a la província. A més, en l'apartat cultural, aquesta intervenció és important per a aportar nous coneixements i dades a la línia de divulgació i recuperació de la memòria històrica que ja realitza des de fa anys l'Ajuntament de Borriana, com per exemple en la recuperació i posada en valor del refugi antiaeri del camí d'Onda o les Jornades del Memorial Democràtic que s'han celebrat els últims anys.

El Ayuntamiento solicitará la declaración de BIC al yacimiento íbero de Torre d'Onda

 

  • El jaciment iber i romà és un dels més importants a la província de Castelló
  • Destaca per la gran riquesa de la ceràmica descoberta i per la ubicació en la costa
  • La declaració com a BIC permetria una major protecció, noves excavacions i el desenvolupament com a zona verda arqueològica

L'Ajuntament de Borriana treballa en la sol·licitud de declaració de Bé d'Interès Cultural del jaciment de Torre d'Onda, un dels més importants de la província de Castelló, que destaca per la gran riquesa dels materials ceràmics descoberts, molts dels quals són peces pràcticament completes, així com per la seua ubicació en la costa.

Es tracta d'un jaciment iber i romà que s'estendria des de la séquia del Rajolí fins al camí de la Serratella i des del carrer Girona fins a sobrepassar el carrer Berlús.

El regidor de Patrimoni, Vicent Granel, ha explicat la necessitat de protegir un jaciment amb la importància del de Torre d’Onda per a “poder treballar-hi amb total tranquil·litat i, sobretot, amb perspectiva de futur per a realitzar una excavació important”.

A causa de la gran importància d'aquest jaciment, l'Ajuntament, a través del Museu Arqueològic Municipal, prepara la documentació per a sol·licitar a la Generalitat Valenciana que el jaciment de Torre d’Onda i el seu entorn immediat siga considerat Bé d'Interès Cultural (BIC), figura legal que atorga la màxima protecció des del punt de vista urbanístic i patrimonial.

En l'actualitat, tota la zona compta amb protecció arqueològica, però aquesta nova figura legal de BIC permetrà donar la màxima protecció al jaciment, que avui es troba afectat per múltiples edificacions recents.

Així, dins dels futurs plans d'actuació es podria comptar amb la possibilitat de dedicar a zones verdes arqueològiques les escasses parcel·les dedicades actualment al cultiu, i impedir noves edificacions en aquests espais.

El poblat de Torre d’Onda

El poblat marítim de Torre d’Onda es coneix des de fa quasi 500 anys gràcies als escrits dels diversos cronistes, ja que el cita en 1564 Martí de Viciana i en 1611 Gaspar Escolano. Ja a principis del segle passat, diversos historiadors com Carlos Sarthou, Manuel Peris Fuentes, Tomás Utrilla o Norberto Mesado donen notícia d'importants troballes en el jaciment.

La zona en què es troba enclavat és una franja de marjaleria que s'estén paral·lela al cordó litoral de graves i arena, anomenat el Serradal. Enmig de les marjals formades pels afloraments de les aigües subterrànies que el Serradal impedia desguassar a la mar, hi ha encara una zona en què la crosta calcària o pinyó es troba més superficial, que crea una espècie de plataforma elevada.

Aquest va ser el lloc on es va assentar un antic poblat iber. Els arrasaments del sòl i els anivellaments per a la plantació dels tarongers van escampar les restes arqueològiques, moltes de les quals van ser llançades a la mar o aprofitades per a la construcció dels marges i de les alqueries.

Des del Museu Arqueològic de Borriana, Norberto Mesado va realitzar diverses excavacions entre l'any 1968 i 1993. Amb aquestes dades l'historiador Ferran Arasa va formular una de les hipòtesis d'interpretació del jaciment amb dues fases o moments d'ocupació: una d'època romana republicana i una altra romana altoimperial.

A la primera correspondria un poblat marítim de certa extensió organitzat en dos o tres carrers paral·leles i amb habitacions de dimensions reduïdes com a embarcador per a la navegació de cabotatge, i també d'un lloc per a la reparació de vaixells. Va poder tractar-se, doncs, d'un poblat mariner, punt d'atracció per a la navegació de cabotatge i reparació de vaixells, i centre comercial per a la importació de productes itàlics, com ara el vi, i la seua distribució entre els poblats ibèrics i les incipients viles que anirien estenent-se per la Plana.

D'aquesta forma degué formar-se per les necessitats de l'intens trànsit comercial que caracteritza l'etapa republicana, potser en la segona meitat del segle II, i va aconseguir el seu auge ja en els inicis del segle I aC. Posteriorment, i a la vista de la documentació arqueològica, es creu probable l'existència d'una vila romana de certa importància en aquest lloc.

D'altra banda, la campanya realitzada a finals de 2007 pel Museu Arqueològic Municipal va aportar interessants resultats que d'alguna forma renoven i amplien els coneixements sobre la zona. Així, van aparèixer indicis d'una ocupació més antiga, potser de l'Edat de Ferro, amb ceràmica a mà o a torn lent en quantitat molt escassa, cimentacions de dos filades paral·leles de bolos i cudols possiblement orientades cap a sendes o camins, recobertes per una fina capa de graveta.

En tots els casos aquest nivell es troba totalment arrasat i afectat per reguers i fosses emplenades principalment de material ibèric que bàsicament es compon d'àmfores i xicotets atuells.

En l'actualitat, des del Museu Arqueològic es compta amb la col·laboració de prestigioses entitats dedicades a la investigació arqueològica, com ara la Universitat Jaume I, la Universitat Politècnica de València o el Servei d'Investigació Prehistòrica i Arqueològica de la Diputació de Castelló.

Plan director de las 'Cases de Carabona'
  • El consistori ha contractat un Pla Director del conjunt protegit amb vista a ser centre comarcal de la taronja


L'Ajuntament de Borriana pretén dur a terme la recuperació del conjunt històric de les ‘Cases de Carabona’, situades al costat de la torre ja restaurada, per a convertir-les en un centre d'interpretació de la citricultura valenciana, segons ha anunciat l'edil de Patrimoni, Vicent Granel, que ha precisat que es tracta “d’una actuació decisiva de recuperació de patrimoni rural de la nostra ciutat”.

Granel ha explicat que, “tant per l'enclavament” com per “la importància de l'espai protegit”, és una “excel·lent oportunitat per a recuperar tot l'entorn de la Torre de Carabona i transformar-lo en un centre d'interpretació de la citricultura valenciana”.

Per a la seua execució el consistori efectuarà un estudi detallat del bé patrimonial, “tant dels seus orígens com del seu estat actual, i es realitzaran propostes a futur quant als seus usos diferents i la seua gestió”. D'aquesta forma, ha precisat el regidor de Patrimoni, “es pretén establir una sèrie d'actuacions i usos que garantisquen la protecció i conservació per a les generacions futures i l’ús sostenible”.

Així doncs, el Pla Director de Recuperació de la Torre de Carabona, adjudicat a l'empresa El Fabricante de Espheras, amb un pressupost de 18.029 euros i amb un termini d'execució de sis mesos, serà un document de gestió que servirà com a eina i guia per a l'adequada documentació, investigació, protecció i restauració de la Torre de Carabona i el seu entorn.

En aquest sentit, per a Vicent Granel, el conjunt que forma la torre, les cases adjacents i el mur perimetral permetrà “la creació d'estances, despatxos i, també, un jardí amb varietats amb l'objectiu que siga visitable per a realitzar estudis, tot centrat en la citricultura valenciana”, ha explicat Granel.

Entre les actuacions que inclourà el Pla director figurarà la remodelació de les cases annexes a la Torre de Carabona ja restaurada, la creació d'un Centre d'interpretació de la citricultura per al futur, la recuperació del jardí del tancat de Carabona per a convertir-lo en un jardí de varietats originals de la taronja.

A més, comptarà amb una planificació d'etapes per a desenvolupar el projecte, el cronograma, el pla de gestió i divulgació, i el de conservació i manteniment del monument.

Una cosa que no tenia fins avui”, ha apunta l'edil de Patrimoni, i que, a judici seu, “ajudarà a poder dur a terme el projecte amb major rapidesa”, perquè la redacció i posterior aprovació d'un Pla Director, ha afirmat, “possibilita i puntua positivament per a l'accés a altres ajudes destinades a la intervenció del bé.

Com a exemple de les quals ha citat les ajudes de l’1,5% Cultural del Ministeri de Foment, les subvencions per a la conservació i protecció dels béns immobles de la Conselleria de Cultura, o les subvencions promogudes pels Programes Operatius dels Fons FEDER.

Aquest Pla Director de Protecció pretén desenvolupar l'ordenació urbanística, patrimonial de l'àmbit BIC de la Torre de Carabona, i definir els usos compatibles, i les diferents fases d'actuació per a la recuperació i posada en ús del bé. La redacció és necessària per a possibilitar una gestió eficient de les diferents fases en què es divideix la intervenció, de manera que aquestes fases tinguen coherència, independentment del moment d'execució o del tècnic que les realitze.

La Torre de Carabona és una construcció realitzada probablement durant el segle XII que se situa en un espai rural al sud-oest del nucli urbà de Borriana. Es tracta d'un edifici agrícola o residencial fortificat que, a causa de la seua singularitat i gran valor patrimonial, està protegida i compta amb una declaració de Bé d'Interès Cultural.

Ayuntamiento y Patrimonio negocian inmuebles
  • L'alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, ho ha plantejat a la directora general del Sector Públic i Patrimoni, Isabel Castelló, en la visita feta avui al municipi


L'alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, ha plantejat a la directora general del Sector Públic i Patrimoni, Isabel Castelló, la cessió i rehabilitació de dos immobles de la Generalitat Valenciana, concretament l'edifici dels antics peons de camins situat al carrer Vila-real i la casa adossada al Museu de la Taronja, situada al carrer Major número 12.

En la reunió de treball per a estudiar les possibilitats i les fórmules per a la cessió que ha tingut lloc aquest matí a l'Ajuntament han participat també la delegada del Consell a Castelló, Eva Redondo, el regidor de Cultura i Patrimoni, Vicent Granel, i la regidora d'Hisenda, Cristina Rius, i després de la reunió han visitat els dos immobles.

En la trobada, la directora general de Patrimoni de la Generalitat ha mostrat la seua conformitat amb la cessió en propietat de l'immoble dels antics peons de camins que en aquests moments és propietat de Patrimoni, pel període més llarg que es puga perquè el Consistori puga utilitzar l'immoble per al que considere més oportú.

En relació a la casa contigua al Museu de la Taronja, des de 2001 propietat de la conselleria d'Educació i reclamada per l'Ajuntament per a l’ampliació del museu, Maria Josep Safont ha precisat que s'ha tornat ha exposar l’estat ruïnós de l'immoble i s'han valorat les possibilitats i tràmits per a resoldre la situació.

Entre les qüestions plantejades per la responsable municipal per a la resolució, a causa de l'estat ruïnós que presenta, és que la Generalitat assumisca les actuacions d'urgència per a la rehabilitació de l'immoble o la reforma de tot l'edifici perquè, posteriorment, puga ser cedit al consistori per al seu funcionament amb caràcter municipal.

El regidor de Cultura i Patrimoni ha recordat que la Generalitat, des que va adquirir l'immoble en 2001, ha realitzat algunes xicotetes intervencions d'urgència que han consistit en la reparació de cobertes, retirada de forjats, sanejament de revestiments, canals i cornises de façana; la instal·lació de bastida i malla en la via pública, un tractament antitèrmits, així com el sanejat de la xarxa d'evacuació de pluvials. No obstant això, l'edifici fa temps que no s'ha reparat i presenta signes evidents que la deterioració contínua.

Aquest habitatge compta, si se sumen les superfícies de les diferents plantes, amb 1.500 metres quadrats, el doble que l'immoble del museu, que disposa de 800 metres. Pel que fa als usos del futur edifici a rehabilitar, des del consistori es barallen diferents possibilitats d'ús municipal.

 

Nuevas excavaciones en el yacimiento arqueológico de la villa romana de Sant Gregori
  • Les últimes setmanes s'han reiniciat els treballs d'excavació en els quals s'ha trobat material de pesca i altres dependències de la vila

 Els treballs d'excavació recents en el jaciment arqueològic de la vila romana de Sant Gregori ja han revelat noves dependències i materials de pesca. La vila romana de Sant Gregori, situada a escassos 100 m de la línia de costa a Borriana, és il·lustrativa d'un model de vila marítima durant l'Alt Imperi Romà.

Els últims treballs d'excavació mampresos aquestes setmanes en les primeres accions per a la urbanització de Golf Sant Gregori suposen un impuls decisiu per a consolidar la riquesa del patrimoni, la història del municipi i ampliar el coneixement sobre aquest important jaciment arqueològic.

El regidor de Patrimoni, Vicent Granel, juntament amb l'arqueòleg municipal, José Manuel Melchor, van realitzar una visita als treballs arqueològics que es realitzen durant aquestes setmanes. Treballs que tenen com a objectiu “delimitar tot el perímetre del jaciment i començar els treballs d'integració, identificació de noves dependències de la vila i el disseny de l'espai on es conservaran les principals restes descobertes”.

A més, ambdós han posat en relleu que es tracta d'un jaciment de l'època romana “molt destacable per la seua proximitat a la mar”, i amb aquestes característiques inexistents en altres àrees del territori justifica “la necessitat de continuar amb la investigació a través de l'excavació arqueològica d'aquest enclavament”.

Com ha explicat l'arqueòleg municipal, “hem de continuar descobrint parts del jaciment, per a conèixer la situació d'una vila romana a escassos metres de la mar, una altra de les característiques úniques d'aquest lloc, ja que es considera que és la més pròxima al mar de les conegudes en la costa mediterrània valenciana”.

Les noves excavacions, ha assegurat el regidor, “ampliaran el coneixement sobre la vila romana, tal com la coneixem actualment”, a més d’“aconseguir ampliar la col·lecció de peces en el museu arqueològic”, cosa que suposa “un pas estratègic en la recuperació del nostre patrimoni i la nostra història”.

Precisament, han sigut les característiques especials del jaciment romà de Sant Gregori les que han centrat l'atenció en aquests nous treballs d'excavacions, i és que, com ha assenyalat l'arqueòleg municipal, “permet continuar avançant en el coneixement del jaciment i descobrir l'enorme riquesa i possibilitats futures a Sant Gregori”.

El Servei Arqueològic Municipal, dirigit per l'arqueòleg José Manuel Melchor, és el que realitza el seguiment i coordinació de totes les excavacions realitzades en el jaciment durant els últims anys, gràcies a les quals s'han conegut dades importants sobre la vila, com la ubicació de la façana marítima, l'existència d'unes termes i la recuperació d'abundant pintura mural i restes ceràmiques.

Després d'11 campanyes d'excavació arqueològica dutes a terme en el jaciment entre 2008 i 2018, bona part de les quals sota la direcció de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat Jaume I, i amb la col·laboració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, ara es delimitarà tot el perímetre i la superfície amb què compta la vila romana.

Per part seua, el Museu Arqueològic Municipal de Borriana ha dedicat una nova sala exclusivament a exhibir les troballes recuperades en el jaciment de Sant Gregori, amb una gran quantitat de peces procedents de les excavacions que  completen els fons del Museu Arqueològic Municipal, entre ells, figuren fins i tot gots de cristall i restes de mosaics i de pintures murals.

 

 

Inicio de las excavaciones para sacar a la luz restos d ela muralla en el jardí del Pla
  • El consistori va començar ahir les excavacions al Jardí del Pla que documentaran el traçat de la muralla musulmana
  • Després dels treballs de la primera fase, l'Ajuntament pretén posar en valor l'espai perquè la ciutadania puga conèixer una part de la història de la ciutat

L'Ajuntament de Borriana ha posat al descobert un tram de la muralla medieval al Jardí del Pla que servirà per a documentar nous trams de la muralla de la ciutat que es conserven en el subsòl, segons ha declarat el regidor de Patrimoni, Vicent Granel, que juntament amb l'arqueòleg municipal, José Manuel Melchor, han estat supervisant les excavacions que van començar ahir i on, a més, en els primers controls dels rebaixos de terra s'han localitzat també estructures dels fonaments d’edificis confrontants.

L'arqueòleg municipal ha explicat que l'inici de les excavacions s'ha realitzat sobre la base de les evidències documentades en uns treballs previs que es van documentar en els anys 80 i que donaven testimoniatge de l'existència en aquest punt d'unes restes arqueològiques de la muralla musulmana, “amb unes característiques molt peculiars, amb els murs en forma d'U i que podien ser de gran interès arqueològic, però que s’havien tapat”.

Melchor ha indicat que enguany “s'acabarà la primera fase dels treballs d'excavació i començaran la segona i tercera fase de posada en valor perquè quede visible, amb garanties i seguretat i amb panells informatius”.

En aquest sentit ha destacat l'interès per part de l'Ajuntament per “la posada en valor i conservació d'alguns trams d'aquesta fortificació que ha motivat l'execució de treballs molt interessants, si bé encara en queden algunes per posar al descobert”.

L'arqueòleg municipal ha precisat que aquest punt de l'antic recinte emmurallat “és diferent a tots els altres, té característiques peculiars, aparentment és com un colze en forma d'U que hem de netejar bé, documentar i així ajudarà a entendre el conjunt de la muralla”.

També ha assenyalat que com ja tenim diversos punts arqueològics interessants com les dos torres visibles, la del Racó de l'Abadia, en què es pot contemplar la seua part posterior o intramurs, i la del carrer Sant Pasqual, on s'aprecia el seu aspecte exterior o extramurs, “podrem aprofitar aquest espai i descobrir-lo com un conjunt d'interès turístic i cultural perquè la ciutadania el conega, i com a punt d'arrencada i de referència perquè entenguen la muralla i la seua disposició”.

Per part seua, Vicent Granel, ha emmarcat aquesta actuació en el compromís per part del govern municipal per “la recuperació i la posada en valor del patrimoni cultural i històric, amb la qual estem treballant, que permetrà que la ciutadania de Borriana continue redescobrint i puga gaudir dia a dia del patrimoni i, en aquest cas, del poder arquitectònic de la muralla”.

La recuperació d'aquest espai arqueològic, ha concretat, serà similar a les finestres arqueològiques que vam extraure en Sant Blai, perquè hem pogut comprovar l’interès que han suscitat en la ciutadania per poder conèixer la història del seu poble”.

Per a Granel, és “important” recuperar part de la nostra història a través de la muralla de Borriana i, també, “tenir un espai que pot ser molt característic i únic que és aqueixa forma d'U, que es coneix però que no s'ha vist encara, i que podem materialitzar i que puga quedar descoberta”.

Així mateix, el regidor de Patrimoni ha manifestat que Borriana és una ciutat d'arrels musulmanes i “potenciem el valor cultural i turístic dels seus recintes emmurallats”. En fases futures, ha assegurat, “es continuaran descobrint parts de les muralles, en concordança amb el projecte que ja estem materialitzant de senyalitzar de tots els edificis arquitectònics d'interès i també les zones de patrimoni històric”.