La Junta de Govern es reuneix amb els representants de la fundació per a perfilar el projecte de recuperació de fauna i flora amb finançament europeu a través de la iniciativa LIFE Aiguamolls 5.0

 El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ja ha començat a treballar en col·laboració amb la Fundació Global Nature per a fer possible el projecte de recuperació, restauració ambiental i lluita contra el canvi climàtic més ambiciós des de la creació d'aquest ens de gestió del riu. Poques setmanes després de l'adhesió al projecte LIFE Aiguamolls 5.0 que lidera la Fundació Global Nature i que té per objectiu canalitzar fons europeus per a la restauració i gestió 5.0 del corredor d'aiguamolls costaners de la Comunitat, representants de la Junta de Govern del Consorci, encapçalats pel president i alcalde de Vila-real, José Benlloch, al costat de les alcaldesses de Borriana i Almassora, Maria Josep Safont i Merche Galí, i el regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Vila-real, José Ramón Ventura Chalmeta, s'han reunit amb membres de la Fundació Global Nature per a començar a traçar les línies de col·laboració i definir l'actuació ambiental per a la qual es pretén obtindre finançament europeu. Per part de Global Nature han participat en la trobada el coordinador de projectes mediambientals, Antonio Guillem, i la tècnica ambiental Sonia Monferrer.

            "Estem davant un moment històric per l'impacte que el canvi climàtic està ocasionant ja a nivell global i també en els nostres ecosistemes més pròxims, però també tenim davant de nosaltres una gran oportunitat per a revertir i frenar els efectes nocius de l'acció humana en el medi ambient a través de la inversió que des d'Europa arribarà en els pròxims anys amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència dels fons Next Generation", explica el president del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, qui en el moment d'iniciar la seua etapa al capdavant de l'entitat ja va anunciar que l'agenda europea seria una prioritat. "Per això, no dubtem ni un minut a sumar-nos al projecte LIFE Aiguamolls 5.0, liderat per la Fundació Global Nature, amb més d'una dècada d'experiència en la protecció dels aiguamolls valencians", assegura Benlloch. A més, aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Universitat de València i la Universitat de Màlaga, i sumarà també a altres socis com la Diputació de Castelló, la Generalitat i ajuntaments de la província.

            La Junta de Govern del Consorci del Millars ha plantejat a la Fundació Global Nature treballar de la mà en una actuació per a la recuperació d'espècies prioritàries de fauna i flora i la promoció del paratge que seria la més ambiciosa des que en 2005 la Generalitat Valenciana preservara la desembocadura del Millars a través de la creació del Paisatge Protegit pel Decret 79/2005 de 15 d'abril del Consell. La proposta es desenvoluparia en tres anualitats, 2024, 2025 i 2026, i com a mínim obtindria un finançament del 60% per part de la Unió Europea, "encara que treballarem perquè siga major aquesta aportació", ha detallat el president del consorci.

El projecte LIFE Aiguamolls 5.0 contempla accions en matèria de comunicació i difusió, anellament i reintroducció d'espècies de fauna i flora, cartografia SIG de l'aiguamoll i models de gestió 5.0. Així mateix, també es preveu l'eliminació de contaminació visual i d'espècies de flora i fauna exòtiques en el paratge, segues, fangueos, i altres treballs per a la conservació de la biodiversitat.

Benlloch, qui ha posat en valor el treball realitzat en els últims anys per les alcaldesses de Borriana i Almassora al capdavant del Consorci, ha manifestat la seua satisfacció per aquesta nova aliança amb la Fundació Global Nature "que estic segur revertirà de manera molt positiva per a la consecució de fons europeus destinats a la preservació i promoció del nostre riu, que és el tresor ambiental més important que compartim els municipis de Vila-real, Almassora i Borriana, i que és un dels enclavaments naturals de la província amb major potencial".

REunión del Consorci del Millars de agosto de 2022

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (CPPDM), integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, redobla els seus esforços per al control i captura de la sobrepoblació de senglars que s'està registrant a l'entorn del Millars en els últims anys. Amb aquest objectiu, s'han instal·lat tres gàbies-parany, una per cadascun dels municipis de l'organisme, que se sumen a les autoritzacions d'esperes nocturnes a Almassora i Borriana. A més, el Consorci del Millars iniciarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població.

"Fa ja diversos anys que, sempre amb tots els permisos oportuns, estem intensificant el control als senglars al Millars, la sobrepoblació del qual representa una amenaça a la biodiversitat, l'agricultura o la seguretat viària, entre altres problemes", assenyala el president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, qui recorda que el sistema de gàbies per al control de senglars ja es va implantar l'any passat a Vila-real, amb el resultat de 25 exemplars capturats. "En el cas de Vila-real, a causa de l'elevada concentració residencial a l'entorn del paratge, no és possible el sistema d'esperes nocturnes que sí hem autoritzat en els municipis d'Almassora i Borriana. Per això, vam optar per la instal·lació d'aquest mètode de gàbies-parany selectives que ha donat bons resultats i que ara ampliem a les tres poblacions que formem part del consorci", explica Benlloch. Per a fer possible aquest control i captura en gàbies, el Consorci ha obtingut aquesta mateixa setmana tots els permisos requerits i destinarà 8.734 euros a la contractació d'un servei especialitzat.

La implantació d'aquest sistema de seguiment i captura de senglars és la continuació dels primers treballs de prospecció en el paisatge protegit, utilitzant drons infrarojos i paranys fotogràfics, entre altres, per a determinar la població d'aquests animals en l'entorn natural. "Aquests treballs preliminars ens han permés acreditar que la presència del senglar al Millars no és conjuntural, sinó que es manté durant tot l'any. Això és així degut a múltiples factors, com el fet que no tenen depredador perquè és un espai protegit en el qual no se'ls pot donar caça, o que es tracta d'una zona amb gran activitat humana, que els permet trobar menjar amb facilitat", detalla el president de l'organisme ambiental. L'amagatall natural que els poden suposar les canyes és un altre dels motius que explicarien l'increment d'aquesta espècie en els últims anys en el paisatge protegit. "Ací han trobat un ecosistema ideal per a la seua reproducció i això, quan hi ha sobrepoblació, suposa importants problemes als quals hem de donar resposta", incideix Benlloch. Els danys en l'agricultura i a les infraestructures agrícoles, el perill d'accidents de trànsit si travessen camins o vies com la N340, la CV20 o l'AP7, o l'amenaça a l'equilibri ambiental que poden suposar són alguns d'ells. "És un animal 100% omnívor, nocturn i de gran pes que pot arribar als 100 quilos. En època de nidificació, per exemple, pot afectar greument espècies, sobretot aus", adverteix l'alcalde de Vila-real, qui recorda que la desembocadura del Millars "és un entorn natural únic sobre el qual impacta el 40% de la població de la província". La transmissió de malalties als animals domèstics, danys en zones verdes o en infraestructures i mobiliari urbans són uns altres dels motius que justifiquen el servei, a més dels possibles atacs a animals o persones. A aquest respecte, Benlloch matisa que es tracta d'animals que solen fugir davant la presència humana. "No acostumen a atacar a l'ésser humà, però si se senten amenaçats o ferits sí que podrien fer-ho", puntualitza.

Al projecte de control i captura en gàbies-parany, el Consorci del Riu Millars sumarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població. "Ens consta, per exemple, que hi ha gent que fins i tot els facilita aliments, sense saber que, d'aquesta manera, poden estar impactant de manera important en l'ecosistema i la biodiversitat del nostre volgut Millars", conclou Benlloch.
 

Inici de les obres de la nova llacuna artificial
- Una màquina excavadora ha començat a fer el forat de la futura zona humida de 1200 metres quadrats que s'ubicarà al marge dret del riu del terme municipal de Borriana

Les obres de la quarta llacuna artificial que tindrà el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Borriana, Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ja s'han iniciat. Una màquina excavadora ha començat a cavar el forat de la futura llacuna de 1200 metres quadrats que s'ubicarà en el terme municipal de Borriana, molt a prop de l'observatori d'aus de Carnissers.
 
El projecte, amb una inversió de 45.841 euros, té com a objectiu la creació d'una llacuna artificial apropiada per a l'observació d'aus i la futura nidificació de diverses espècies s'haja aconseguit la seua total naturalització. Recordem que el passat 15 de juliol es va signar l'acta de replanteig de les obres amb la presència del president del Consorci riu Millars i alcalde de Vila-real, José Benlloch, les alcaldesses de Borriana i Almassora, Maria Josep Safont i Merxe Galí, així com de representants del Sindicat de Regs de Borriana, diversos regidors dels ajuntaments que formen part del consorci i l'arqueòleg municipal de Borriana.
 
La llacuna es podrà omplir d'aigua gràcies a l'acord al qual s'ha arribat amb els regants que faran l'aporte imprescindible perquè siga viable. La finalitat és assolir un nou ecosistema de zona humida que comptarà amb una làmina d'aigua d'entre 40 i 50 centímetres que permeta la nidificació i observació de noves espècies d'aus com anàtids, limícoles i altres d'una forma senzilla i així reduir la pressió humana de la zona de les Goles, al final de la desembocadura.
 
Una vegada acabe la construcció i impermeabilització haurà de passar més d'un any perquè comence el procés de naturalització i crida per a les potencials espècies aquàtiques. Aquesta serà la quarta llacuna artificial ubicada dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars després de les tres existents al marge esquerre del riu, en el terme d'Almassora, que són alimentades per decantació amb les aigües depurades de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'aquesta població de la Plana Alta.
Las playas de Borriana acogen la campaña ‘Reciclar para ConserMar’ llega
  • - Durant tot el matí l'equip d'educadors ambientals ha atès les persones usuàries de les platges en l'estand situat a la platja de l'Arenal, per a informar i fomentar la recollida selectiva de residus d'envasos generats en l'entorn de les platges


La campanya “Reciclar per a ConserMar” de conscienciació ciutadana sobre reciclatge promoguda per la Conselleria de Medi Ambient i Ecoembes ha fet una parada a les platges de Borriana per a conscienciar sobre els beneficis del reciclatge per al medi ambient i la importància de no abandonar els residus en les platges.

La Generalitat i Ecoembes impulsen aquesta iniciativa de conscienciació per a fomentar la recollida selectiva de residus generats a les platges i l'ús dels contenidors de reciclatge, en col·laboració amb 20 Ajuntaments costaners de tota la Comunitat Valenciana, entre els quals està Borriana.

L'equip d'educadors ambientals de Reciclar per a ConserMar s'ha instal·lat aquest matí en el passeig marítim a la platja de l'Arenal, per a realitzar una jornada de conscienciació en la qual ha participat el regidor de Sostenibilitat Mediambiental, Bruno Arnandis, que ha reiterat la necessitat de reforçar l'educació ambiental en les nostres platges per a “despertar el gran efecte transformador de les accions xicotetes, com depositar el residu en el contenidor correcte”.

Durant tot el matí, l'equip de ConserMar ha atès les persones usuàries de les platges en l'estand situat a la platja de l'Arenal, per a informar i fomentar la recollida selectiva de residus d'envasos generats a l'entorn de les platges (llandes, briks, envasos de plàstic), a més de cridar l'atenció per a frenar la basuralesa, és a dir, l'abandó dels residus a les platges i altres entorns naturals (littering).

A més, l'equip ha resolt els dubtes sobre on i com cal depositar un determinat residu, fent possible el posterior reciclatge. “Aquestes accions in situ, –ha assegurat Arnandis–, permeten arribar al major nombre possible de veïns i conscienciar-los de la importància de reciclar en qualsevol situació i lloc”.

Així mateix, ha subratllat la “importància” d'enfortir la gestió durant la temporada estival, amb més afluència a les platges, per a preservar la qualitat i l'estat de les platges de Borriana” perquè, segons ha manifestat, “el residu a la platja, o en el seu entorn, és susceptible d'acabar al Mediterrani, i afecta l'ecosistema, la flora i la fauna marina, per tant, hem de ser responsables amb allò que menys veiem, el patrimoni natural, i també del medi marí”.

Reciclar per a ConserMar

La iniciativa de la campanya Reciclar per a ConserMar persegueix la interacció ‘cara a cara’ amb els ciutadans i reforçarà la importància de la separació domèstica i fora de la llar per a afavorir el reciclatge dels envasos de plàstic, metàl·lics i briks en el contenidor groc i el paper i el cartó en el contenidor blau. Amb tot això, s'ajuda a reduir la contaminació, millorar la qualitat mediambiental i contribuir a l'economia circular dels envasos.

En definitiva, es tracta d'implicar els ciutadans i les ciutadanes com a agents actius preservadors del patrimoni comú que representen les nostres platges, valorant-les com el que són, un tresor natural, en l'ús i gaudi del qual està basat a més en bona part el nostre desenvolupament econòmic.

 

Talleres medioambientales para el alumnado de la Escola municipal d’Estiu de Borriana
  • - S'han realitzat en les platges del municipi i en el Paratge Natural del Clot de la Mare de Déu, dins del Pla municipal d'educació ambiental “Banderes Blaves”


Alumnat de l'Escola d’Estiu de l'Ajuntament de Borriana realitzen activitats i tallers relacionats amb la sostenibilitat mediambiental en la zona de les platges del municipi i en el paratge del Clot de la Mare de Déu, per a despertar l’interès dels escolars per la cura i la protecció del medi ambient.

Per a aquest estiu el centre social municipal Antonio Pastor ha preparat a l'Escola municipal d'Estiu, en la qual participen 380 xiquets i xiquetes, fins a 15 tallers de jocs i de manualitats amb diferents materials, amb activitats lúdiques i manuals, tallers i excursions per a gaudir i aprendre durant el mes de juliol.

Segons ha explicat el regidor de Sostenibilitat Mediambiental, Bruno Arnandis, amb les activitats d'educació ambiental per a xiquets, el consistori pretén que “facen de la cura de la naturalesa un estil de vida, en lloc de limitar-se a estudiar-la. L'objectiu és que els menors desenvolupen un pensament ecològic ferm i potent, i l'utilitzen per a enfrontar-se als actuals reptes mediambientals des de la participació i el compromís”.

És important, ha assegurat, que des de xicotets “aprenguen a racionalitzar els recursos i a aportar el seu granet d'arena en la lluita contra el canvi climàtic, en el difícil repte per un món millor, més sostenible i habitable”.

Arnandis ha emmarcat aquesta iniciativa en el Pla municipal d'educació ambiental “Banderes Blaves”, i en el Pla Rector municipal de compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030, amb el qual el govern municipal està alineant els projectes i programes de les diferents àrees del consistori per a la consecució de l'estratègia de l'Agenda Borriana ODS 2030.

Així, durant uns dies, alguns grups han realitzat les activitats de “Plàstics i microplàstics a les nostres platges”, un taller de pintura de bosses de roba, “El fem en els nostres espais naturals protegits” i un passeig amb barca a través d’ITINERANTUR.

En aquestes propostes educatives, s'han efectuat diverses activitats de conscienciació dels perills que implica el plàstic al nostre planeta. Per a la qual cosa se'ls ha explicat a través d’una xarrada participativa que en menys de mig segle la contaminació per plàstics s'ha convertit en un problema global.

També s'han exposat les diverses conseqüències en la vida de la producció descontrolada dels plàstics que desemboca en la contaminació, entre d’altres, dels paratges naturals, mars, rius, etc.

A més, s'ha mostrat als xiquets i xiquetes que els microplàstics són xicotetes partícules de menys de cinc mil·límetres, provinents de la degradació del plàstic, i és molt perillós tant per a la fauna com per a la flora que habita en els ecosistemes.

Després de la informació, es va realitzar una xicoteta batuda a la busca de plàstics, per a fer això se'ls van facilitar als xiquets i xiquetes guants i una bossa (no de plàstic) per a arreplegar tots els plàstics trobats a la platja i en el Clot i així vore in situ la quantitat de plàstics i amb un xicotet experiment també els microplàstics que poden trobar.

Igualment, per a conscienciar sobre no utilitzar bosses de plàstic sinó de tela, se'ls va oferir a cada xiquet i xiqueta participant en l'activitat una bossa de tela perquè les decoraren amb pintures. També van poder fer una passejada amb barca pel Clot per a conèixer la fauna i la flora del paratge natural municipal.

campaña de educación ambiental 2022 del  Ayuntamiento de Burrianay la Fundación Limne
  • - Amb un total de 77 tallers per a alumnes de 3 a 18 anys d'12 centres escolars del municipi

  • - A més, es va realitzar una plantació de vegetació de ribera amb 25 alumnes de l'IES Llombai


L'Ajuntament de Borriana i la Fundació Limne han realitzat durant aquest curs escolar 2021-2022, un total de 77 tallers als quals han assistit un total de 1.758 alumnes de 3 a 18 anys dins de la campanya educativa mediambiental, en la qual han participat tots els centres escolars de Borriana.

A més d'aquestes activitats, es va realitzar una plantació de vegetació de ribera amb 25 alumnes de l'IES Llombai el 17 de maig, raó per la qual el total de participants en la campanya educativa 21-22 s'ha elevat a 1.783 persones.

Segons ha explicat el regidor de sostenibilitat Mediambiental, Bruno Arnandis, amb la campanya d'educació ambiental, l'Ajuntament i Limne pretenen “forjar un projecte de ciència que fomente noves vocacions científiques/naturalistes amb la mostra de la fauna i la flora del riu Anna a l'alumnat i fent reflexionar l’alumnat sobre les problemàtiques que l'afecten, com ara residus, espècies invasores, etc, amb ànim d'establir relacions entre els problemes ambientals i les causes per a previndre les conseqüències i plantejar solucions personals o col·lectives als problemes observats”.

Es tracta, ha manifestat Arnandis, de posar en relleu la importància de la seua conservació i, per això, “tractem d'acostar a l'alumnat de Borriana la recollida de dades mediambientals i extraure informació interpretable, planificar tasques i organitzar-se en equip i realitzar de manera eficaç tasques i projectes de caire científic, integrant el mètode científic.

En la campanya han participat 12 centres educatius del municipi, concretament els sis CEIP, Cardenal Tarancon, Josep Iturbi, Novenes de Calatrava, Pare Vilallonga, Penyagolosa i Francesc Roca i Alcaide; a més dels 4 col·legis concertats, la Consolació, Illes Columbretes, Salesians Sant Joan Baptista i Vila Fàtima; així com els dos IES, Jaume I i Llombai.

Des de Limne han valorat la participació dels i les alumnes de tots els nivells en totes les activitats com a “òptima, involucrant-se de manera activa i constant en les dinàmiques participatives”, igualment han manifestat que “durant les explicacions teòriques l’alumnat va formular preguntes i dubtes i en tot moment es va observar plena atenció a les paraules de la monitora”.

Així mateix, l'avaluació in situ dels coneixements anteriors i posteriors dels xiquets i xiquetes assistents mostren una bona adquisició dels conceptes gràcies a la intervenció, amb l’obtenció de resultats similars en els grups de diferent edat.

Diferents tallers

En la campanya l'alumnat han realitzat set tipus de tallers diferents, com el titulat Qui viu ací?, en què l'alumnat recorda que existeixen animals que van al riu a beure i que deixen petjades que podem reconèixer o el de la fauna amagada en què es reflexiona sobre el fet que la fauna deixa diferents tipus de rastres i que, gràcies al seu estudi, es poden identificar les espècies de la zona.

Un altre taller és el de tortugues invasores, en el qual els i les escolars entenen l'impacte de l'abandonament de mascotes sobre la fauna autòctona, així com les mesures necessàries per al seu control, o el de l'educació per l'aigua per a prendre consciència de la biodiversitat present en el Clot i les amenaces i en el qual proposen accions per a la conservació.

En el taller de píndoles de biodiversitat es recorda que l'ecosistema fluvial és delicat i complex, que està format de multitud d'espècies de flora i fauna i que és de vital importància no abandonar espècies exòtiques i invasores. Mentre que en la gimcana de biodiversitat l’alumnat adquireix nous coneixements sobre les metodologies de seguiment de diferents espècies d'animals, així com les característiques i peculiaritats.

Finalment, en el taller d'inspecció de riu més taller de ciència s'aprèn el concepte de bioindicador i la seua utilitat en l'avaluació de l'estat ecològic d'un tram de riu, així com la importància del bosc de ribera dins de l'ecosistema fluvial.

 

 

-El projecte suposarà una inversió de 45.841 euros i la llacuna tindrà 1.200 metres quadrats

-L'inici dels treballs és imminent i amb aquesta seran quatre les llacunes existents al llit del riu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels Ajuntaments d'Almassora, Borriana i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, crearà una nova llacuna artificial per a la nidificació i l'observació d'aus aquàtiques. Serà la quarta d'aquestes característiques que s'ubicarà al llit del riu, després de les creades amb les aigües depurades de la depuradora d'Almassora.

Aquest matí, al lloc on s'ubicarà, s'ha signat l'acta de replanteig de les obres amb la presència del president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, les alcaldesses de Borriana i Almassora, Maria Josep Safont i Merxe Galí , així com representants del Sindicat de Regs de Borriana, regidors dels ajuntaments i l'arqueòleg municipal de Borriana.

 

La llacuna, amb una superfície de 1200 metres quadrats, es podrà omplir gràcies a l'acord a què s'ha arribat amb els regants, que realitzaran l'aportació d'aigua necessària. L'objectiu, segons ha manifestat José Benlloch, és "renaturalitzar un espai com és la desembocadura del Millars i habilitar un nou ecosistema que permeta la nidificació i observació d'aus reduint la pressió humana sobre les Goles a la desembocadura. Volem viure en comunió amb la nostra biodiversitat".

La inversió per a la nova llacuna serà de 45.841 euros. Després de la seva construcció i impermeabilització, passarà almenys un any per a la seva naturalització. S'executarà de manera semblant a les de la depuradora, de manera que es converteixi en un hàbitat adequat per a les possibles aus nidificants.

Està previst que puga comptar una làmina d'aigua entre 40 i 50 centímetres que permeti l'assentament d'aus limícoles i anàtides. Les vores seran suaus, assemblant-se als hàbitats de les llacunes naturals. En aquest cas la llacuna de Borriana podrà ser un hàbitat per a corriols o camallongues.

obras de ejecución del vial ciclopeatonal CR185 en Burriana
  • - Amb aquesta iniciativa el municipi comptarà amb un itinerari ciclopeatonal entre la població i la CV-18


La Generalitat ha iniciat les obres d'execució del vial ciclopeatonal CR185. L'itinerari, que completarà el CR185 existent fins ara, discorrerà en paral·lel a la CV-1852 de titularitat municipal, entre la CV-18 i l'inici de la zona urbana de Borriana, amb la millora de l'amplitud del traçat en cobrir la séquia Jussana en la zona més pròxima a la calçada.

Borriana comptarà amb un itinerari ciclopeatonal entre la població i la CV-18, segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Bruno Arnandis. Amb aquesta actuació, ha manifestat, “es donarà continuïtat per als vianants pel carrer Vila-real entre la població i la CV-18 fins a l'inici de la zona més consolidada urbanísticament, tram que actualment no compta amb cap mena de zona habilitada per a la circulació de ciclistes i vianants.

L'edil d'urbanisme, Bruno Arnandis, ha aclarit que, amb una inversió prevista per part de la Generalitat al voltant de 100.000 euros, l'objectiu és “donar continuïtat al recorregut per als vianants, de manera que existisca un itinerari ininterromput entre la població i la CV-18”.

De manera permanent, ha assegurat, “estem ampliant els itineraris per a ciclovianants i incorporant-nos així a les dinàmiques d'altres països europeus i amb aquestes vies per a bicicletes i vianants anem situant la nostra ciutat a l'avantguarda de les més modernes i actuals tendències urbanístiques".

Els treballs consisteixen en la realització d'una nova vorera en una longitud d'uns 310 metres lineals, aproximadament. Es preveu, alhora, la prolongació de l'aigua potable la mateixa longitud, el desmuntatge de faroles i el posterior muntatge, la col·locació d'una nova canalització per a enllumenat i la realització de la xarxa de sanejament del tram construït.

Aquesta iniciativa de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat s'emmarca dins de les seues actuacions de millora de la connectivitat per a ciclovianants entre municipis.

Segons ha destacat Arnandis, "amb aquesta actuació es millorarà clarament la mobilitat tant de les persones com dels ciclistes i els veïns de la zona, i s'augmentarà la seguretat viària, l'accessibilitat i la mobilitat sostenible, objectius principals del consistori”.

Actualment, existeix una vorera al carrer Vila-real que discorre per tot el vial a banda i banda. El traçat d'aquesta vorera finalitza a mitjan carrer, just quan acaben els habitatges i comencen les parcel·les de cultiu.

Treballs

Els treballs han començat avui, amb el tall i la demolició del paviment per a procedir a realitzar una canalització per al sanejament, el traçat del qual discorrerà per on es troba actualment el voral de la calçada. Posteriorment, es realitzarà una altra canalització que discorrerà per darrere de la línia de faroles per a la col·locació de la canonada d'aigua potable, i una tercera canalització per a la col·locació del cablejat d'enllumenat públic.