- Categoria: Municipal
- Vist: 887
-
Ajuntament, Generalitat i l'associació de veïns de la Serratella plantegen les possibilitats per a la regularització dels habitatges a través de la minimització d'impacte ambiental
Borriana demanarà una revisió del Document d'abast que reuneix tots els informes sectorials necessaris per a “poder regularitzar el màxim nombre d'habitatges de la marjaleria. Segons es desprèn de la reunió mantinguda entre el director general d'Urbanisme de la Generalitat, Vicente Garcia Nebot, i els regidors de l'Ajuntament de Borriana d'Urbanisme, Bruno Arnandis, de la Zona Marítima, Vicent Aparisi, i el tercer tinent d'alcalde, Vicent Granel, amb l'empresa redactora del Pla Especial de la Marjaleria, l'associació de veïns de la Serratella i amb tècnics municipals.
Des de l'equip de govern celebren la reunió a nivell tècnic per a perfilar i millorar l'aplicació de la guia publicada per la Generalitat, aplicable a la zona humida de la Marjal de Borriana en què s’ha posat de manifest que “no es tracta de permetre nous habitatges, sinó que els que ja existeixen realitzen les adaptacions necessàries per a reduir l’impacte ambiental”.
Així mateix, el govern municipal ha agraït la disposició mostrada per part del Director General d'Urbanisme a “explicar fil per randa als assistents de la reunió, per a aclarir alguns dubtes referents a la tramitació i donar llum en un procés que ha resultat llarg i molt costós en el temps, perquè a la major brevetat possible els veïns puguen regularitzar els seus habitatges d’acord a la legislació vigent en aquest moment”.
En el transcurs de la reunió s'han plantejat propostes “efectives i realistes” que poden servir per a reordenar la zona, i possibiliten la regularització de les construccions i la suspensió dels procediments sancionadors. Es tracta, han puntualitzat des del consistori, “de facilitar tant els expedients individualitzats, com del propi pla especial, per a agilitar-ne la tramitació per part de l'àrea d'Urbanisme”.
En aquest sentit, Garcia Nebot ha aclarit amb els tècnics municipals i els veïns les possibilitats per a tramitar la minimització, ja que en molts casos es pot fer de manera individualitzada i col·lectiva. El director general ha destacat que la tramitació individualitzada és molt més àgil, ja que la tramita directament la persona interessada a l'Ajuntament mentre que el procediment col·lectiu el tramita el consistori davant la Generalitat, tal com s'està fent ara amb el pla especial.
“No hem d’oblidar –han assegurat Arnandis i Aparisi– que aquest pla tracta de donar-li forma a la conservació i millora de l'estat actual, mediambientalment parlant, en què els residus estiguen totalment controlats i regulats per llei”, i han posat com a exemple més clar: “seria com passar la ITV d'un cotxe”.
Segons han destacat Aparisi i Arnandis, la finalitat és “encarar el procés de regularització dels habitatges amb les persones afectades a través d'un pla de minimització”, i han assegurat sobre aquest tema que es tracta d'un nou avanç, “s'està progressant i ja està més a prop”.
En la trobada, també s'han posat en valor les actuacions realitzades en la Marjaleria des de l'Ajuntament de Borriana en els últims cinc anys, prioritzant les actuacions antiinundacions i l'adequació de camins, o de regeneració de la costa per part del Govern a instàncies del consistori.
El Pla Especial de la Marjaleria de Borriana afectarà a més de 400 habitatges i edificacions que s'assenten sobre sòl no urbanitzable. Es tracta d'antigues alqueries de camp que amb el pas dels anys els propietaris van anar ampliant fins a convertir-se en habitatges construïts al marge de la llei, que ara necessiten una regularització que permeta que aquestes edificacions compten amb les condicions mínimes d'habitabilitat.
Finalment, cal recordar que existeix una guia de la Generalitat Valenciana orientativa per a la minimització de l'impacte i la regularització d'habitatges en sòl no urbanitzable que es pot consultar en
<https://politicaterritorial.gva.es/documents/20551182/172108690/GU%C3%8DA++040521+VALENCIANO+1%28marzo2021%29.pdf/d77e874b-0f94-4477-868c-f677ce4f6f6d>
- Categoria: Municipal
- Vist: 888
-
Els treballs han suposat una inversió d'un poc més de 142.500 euros, subvencionats en la major part per l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace)
L'Ajuntament de Borriana ha finalitzat les obres per a la millora, modernització i dotació d'infraestructures i serveis en l'àrea industrial de la carretera de Nules. Un projecte que contempla també un carril bici al llarg del carrer Argila per a connectar amb el ja existent en la CV-18, per a fomentar la mobilitat sostenible en els desplaçaments al polígon.
L'execució dels treballs de remodelació han suposat una inversió d'una mica més de 141.500 euros, subvencionats en la major part per l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace).
D'altra banda, s'ha ampliat la secció en la carretera de Nules en 2,5 metres d'ample amb la construcció d'un mur de formigó armat entre la C/ Quars i la rotonda de La Joya per a poder enllaçar la via ciclista, a través del camí les Monges, fins al vial autonòmic, la construcció del qual està a punt de concloure, que ha comptat amb 30.365 euros procedents de romanents de tresoreria municipal de 2020.
Segons ha indicat el regidor d'Urbanisme, Bruno Arnandis, aquestes obres adjudicades a Becsa SA i amb un termini d'execució d'aproximadament tres mesos, signifiquen “potenciar i afavorir la implantació de noves indústries que reactiven l'activitat econòmica, així com millorar la productivitat de les empreses existents en aquesta àrea industrial”.
Amb aquesta iniciativa es pretén, a més, ha assenyalat, d'una banda, garantir “la seguretat de les indústries i de les persones usuàries” i, al mateix temps, emparar “la seguretat viària i l'adequada mobilitat de vianants i vehicles”.
Mitjançant el projecte, ha precisat Arnandis, s'ha dotat a la zona de la carretera de Nules de senyalització i identificació dels carrers, de més aparcaments, de nous accessos, de passarel·les per als vianants, i s'han ampliat vials.
També s'han millorat les zones verdes i s'ha creat una eina web amb informació de la zona industrial accessible en Ivace, igual que es preveu la implantació de sistemes de gestió de residus.
A més, Arnandis ha afegit que s'ha millorat la seguretat del polígon amb la implantació de càmeres de control de trànsit connectades al servei de Policia Local, i també amb serveis contra incendis. Així mateix, s'ha optimitzat l'enllumenat públic, amb mesures d'eficiència energètica o energies renovables.
Sobre aquest tema, ha destacat que totes aquestes actuacions de millora en l'espai industrial-empresarial “redunden directament en les empreses instal·lades, en els treballadors i treballadores, així com en la ciutadania i els usuaris del polígon”.
- Categoria: Municipal
- Vist: 1163
-
El Jutjat contenciós administratiu núm. 2 de Castelló desestima el recurs i condemna la demandant a pagar les costes
-
Confirma que la Resolució de l'Ajuntament d'autoritzar la Urbanització Golf Sant Gregori SA per a girar i notificar les corresponents liquidacions de quotes és “conforme a dret”
La justícia ha tornat a donar la raó a l'Ajuntament de Borriana pel projecte urbanístic de Sant Gregori, ja que el Jutjat contenciós administratiu número 2 de Castelló ha desestimat el recurs contenciós administratiu contra el decret d'Alcaldia que autoritzava la mercantil Urbanització Golf Sant Gregori SA a girar la quota 00.
La nova sentència dictada per aquest jutjat, que també condemna en costes la recurrent, estima que per “coherència de criteri i unitat de doctrina i principi de seguretat jurídica, procedeix reiterar en aquest procediment”, en al·lusió a l'anterior sentència del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Castelló i, per tant, la nova sentència confirma que la Resolució de l'Ajuntament és “conforme a dret”.
Així mateix, la resolució reconeix “la plena legitimació a la mercantil Urbanització Golf Sant Gregori SA per a girar i notificar als propietaris afectats les corresponents liquidacions de quotes individualitzades per al seu pagament en període voluntari”.
L'equip de govern municipal de Borriana ha mostrat la seua “satisfacció” pel nou dictamen judicial favorable sobre el PAI més important de la costa valenciana. Segons han valorat “reconeix i ratifica, una vegada més, que la decisió adoptada pel consistori està totalment legitimada i confirma l'acta de replanteig i la justificació de les despeses generals i de projectes de l'empresa”.
Per a l'executiu municipal aquesta sentència implica que molts propietaris “hauran de pagar recàrrecs per haver seguit les línies marcades malintencionadament per algunes persones amb certs interessos i que han qüestionat constantment totes les actuacions per a paralitzar el projecte”.
La recent resolució judicial suposa doncs, segons el parer del govern municipal, “un nou recolzament per a seguir en la senda de materialitzar el PAI més important del litoral de la costa valenciana”, i obri una finestra al futur i a l'impacte positiu d'expectatives centrades en el turisme i en la reactivació econòmica del municipi.
Aposta pel projecte
Quan va arribar al govern municipal en 2015, l'executiu va apostar per desbloquejar el projecte i per mantindre la condició d'agent urbanitzador a la mercantil Urbanització Golf Sant Gregori SA (UGSG), que compta amb el suport de l'Associació de Propietaris Sant Gregori, i considera que ha complit amb els requisits derivats de l'acord transaccional aprovat entre l'Ajuntament i la pròpia empresa.
La reactivació de Sant Gregori està emparada per dos informes positius municipals, els quals avalen la seua legalitat i el desenvolupament del projecte pel seu impacte positiu per al municipi, i ara també per les sentències judicials.
A més, tots els acords plenaris adoptats des de l'11 de març de 2016 han sigut favorables a la continuació de Sant Gregori, procés que posa de manifest la voluntat del consistori de vetlar pels interessos dels propietaris i els veïns sempre buscant les millors opcions.
- Categoria: Municipal
- Vist: 1198
-
Els comptes municipals del pròxim exercici incrementaran les inversions malgrat congelar de nou tots els tributs municipals
-
En 2022 l'Ajuntament escometrà la primera fase de les obres del Parc Arenal, la rehabilitació del CMC la Mercè, i la passarel·la del Clot
-
També, la construcció de la vorera i carril bici que connecte l'àrea industrial de la carretera de Nules amb la CV18, la connexió de carril de ciclovianants del Port al Grau o la urbanització del carrer que donarà entrada al CEIP Josep Iturbi, entre d’altres
El Ple ordinari d'aquesta vesprada aprovarà el pressupost municipal de Borriana per a 2022 que ascendeix a 36.827.125 euros, i que servirà per a incrementar les inversions i la despesa social a pesar que l'equip de govern municipal ha decidit congelar totes les taxes i tributs per al pròxim exercici, per la situació excepcional de pandèmia, tot i que l'IPC s'incrementa un 4%, segons ha explicat la regidora delegada d'Hisenda, Cristina Rius.
En aquest sentit, han afirmat, “no hi haurà més pressió fiscal per als contribuents i s'incrementarà i millorarà l'atenció als usuaris dels serveis socials municipals, en incrementar en més de 8 els professionals de la plantilla que fins ara ha atès els ciutadans que necessiten aquest servei, i que suposa un augment del pressupost de despesa de 440.000 euros.”
Entre les accions previstes pels comptes municipals per a l'any que ve, Rius ha destacat les obres de la primera fase del projecte de millora i condicionament del Parc Arenal, amb una inversió de 950.000 euros; la rehabilitació del CMC la Mercè, amb 992.000 euros, i la passarel·la del Clot amb 400.000 euros.
A més, la previsió és començar 2022 amb els treballs definitius de les obres que van iniciar les tramitacions en 2021, com el final de l'obra de l'edifici de Serveis Socials, la instal·lació dels jocs infantils al jardí del carrer Benicàssim, així com la pista d’skate i cal·listènia, la pavimentació de l'entorn i la millora de l'eficiència energètica en el mercat municipal, o la millora del carrer València ja adjudicades, però que començaran en passar les festes nadalenques.
A aquestes obres, la responsable municipal ha afegit per al pròxim exercici la construcció de la vorera i el carril bici que connectarà l'àrea industrial de la carretera de Nules amb la CV18, la connexió del carril de ciclovianants del Port al Grau, de la qual s'està finalitzant el projecte, i la urbanització del carrer que donarà entrada al CEIP Josep Iturbi.
I, una vegada començat el nou exercici, també s’iniciaran els tràmits de les obres previstes en el pressupost de 2022, que representen un 21% del pressupost, un total de 7.891.677€, amb un 78% de finançament extern, entre elles la construcció de la IES Jaume I, amb quasi 5 milions d'euros, previstos en aquesta anualitat i finançats íntegrament per la Generalitat.
La xifra d'inversions, ha assegurat Rius, s'incrementarà amb romanents quan es liquide el pressupost de 2021. Així, s'inclouen 4 nous projectes que suposaran “la remodelació íntegra del Mercat Municipal interior amb una imatge més moderna i unificada, rehabilitar la casa de peons caminers de la carretera de Vila-real, per a destinar-la a locals socials, i els projectes per a expropiar els terrenys i posteriorment construir els vials que connecten l'avinguda del transport amb la CV18 i els dos trams que falten de la Canyada Blanch, entre la carretera del port i el camí la Pedrera”, ha precisat.
Quant a la inversió amb fons europeus en l'estratègia Edusi en 2022 creix fins a 2.419.062 euros per a realitzar les 8 actuacions dels 3 Objectius Temàtics, i amb la licitació d'aquestes inversions, ha matisat, “arribarem a un 85% licitat de l'Estratègia”. Entre les quals, els 992.000 euros pressupostats per a escometre les obres de rehabilitació de la Casa de la Cultura la Mercè.
Cristina Rius ha manifestat que després de sol·licitar als grups de l'oposició les seues aportacions als comptes municipals, ”tan sols el PP ha realitzat algunes aportacions que s'han arreplegat, tant en el capítol IV de convenis com en inversions”.
Altres temes del Ple
D'altra banda, el Ple aprovarà també la sol·licitud al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, de la desafectació del domini públic maritimoterrestre i la cessió gratuïta a l'Ajuntament dels terrenys contigus a la zona de servei del port de Borriana al voltant de 3.000 m² de sòl que es corresponen amb la parcel·la sobre la qual se situa l'església parroquial del Carme, una antiga demanda que s'està gestionant i que necessita l’aprovació en el ple per a continuar els tràmits.
També s’aprovarà en la sessió ordinària la sol·licitud a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, de l'ampliació de l'especialitat de grau elemental d'ensenyaments artístics de música de Dolçaina, al Conservatori Elemental de Música Abel Mus, modificant l'oportuna autorització.
- Categoria: Municipal
- Vist: 1758
- La Generalitat ha acceptat la proposta de l'Ajuntament de Borriana i realitzarà les obres d'un tram municipal de carril de ciclovianants en la carretera de Borriana a Vila-real, CV-185
Borriana comptarà amb un itinerari de ciclovianants ininterromput entre la població i la CV-18, segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Bruno Arnandis, després de conèixer que la Generalitat ha acceptat la proposta de l'Ajuntament de Borriana i realitzarà les obres d'un tram municipal de carril de ciclovianants en la carretera de Borriana a Vila-real, en la CV-185, des de la CV 18 fins al començament de la zona urbana.
Amb aquesta actuació, es donarà continuïtat per als vianants pel carrer Vila-real entre la població i la CV-18 fins a l'inici de la zona més consolidada urbanísticament, tram que actualment no compta amb cap tipus de zona habilitada per a la circulació de ciclistes i vianants.
L’edil d'Urbanisme, Bruno Arnandis, ha aclarit que amb una inversió prevista per part de la Generalitat al voltant de 100.000 euros, l'objectiu és “donar continuïtat al recorregut per als vianants, de manera que existisca un itinerari ininterromput entre la població i la CV-18”. Permanentment, ha assegurat, “estem ampliant els itineraris de ciclovianants i incorporant-nos així a les dinàmiques d'altres països europeus i amb aquestes vies de ciclovianants anem situant la nostra ciutat a l'avantguarda de les tendències urbanístiques més modernes i actuals".
Els treballs consisteixen en la realització d'una nova vorera en una longitud al voltant de 310 metres lineals, aproximadament. Es preveu, alhora, la prolongació de l'aigua potable la mateixa longitud, el desmuntatge de faroles i el posterior muntatge, la col·locació d'una nova canalització per a l’enllumenat i la realització de la xarxa de sanejament del tram construït.
Aquesta iniciativa de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat s'emmarca dins de les seues actuacions de millora de la connectivitat per a ciclovianants entre municipis.
Segons ha destacat Arnandis "amb aquesta actuació es millorarà clarament la mobilitat tant dels vianants com dels ciclistes i els veïns de la zona, i s'augmentarà la seguretat viària, l'accessibilitat i la mobilitat sostenible, objectius principals del consistori”.
Actualment, existeix una vorera al carrer Vila-real que discorre per tot el vial a banda i banda. El traçat d'aquesta vorera finalitza a mitjan carrer, tot just quan acaben els habitatges i comencen les parcel·les de cultiu.
Treballs
Els treballs començaran d’ací a uns mesos, amb la tallada del paviment en el voral i la demolició per a procedir a realitzar una rasa per al sanejament, el traçat de la qual discorrerà per on es troba actualment el voral de la calçada. Posteriorment es realitzarà una altra rasa que discorrerà per darrere de la línia de faroles per a la col·locació de la canonada d'aigua potable, i una tercera rasa per a la col·locació de la canalització d'enllumenat públic.
- Categoria: Municipal
- Vist: 1330
- Els representants de l'Ajuntament tenen «bones expectatives» després de la parada de dos anys per la pandèmia
Representants de l'Equip de Govern municipal de l'Ajuntament de Borriana han mantingut una trobada amb representants de The Music Republic, empresa organitzadora del festival Arenal Sound.
En la reunió, que ha sigut una primera presa de contacte després de dos anys marcats per la pandèmia i el silenci del festival, han estat presents l'alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont; el regidor de la zona marítima, Vicent Aparisi; el d'Urbanisme, Bruno Arnadis; el de Cultura, Vicent Granel, i la d'Hisenda, Cristina Rius.
Segons han explicat els representants municipals, l'Ajuntament té «bones expectatives» pel que fa al retorn del festival al Port de Borriana, que ja ha venut totes les entrades per a les jornades del 2 al 7 d'agost de 2022. A més, els propers mesos se succeiran diverses reunions tècniques «per a anar millorant el festival, com s'ha anat fent any rere any».
Respecte als organitzadors, han indicat que s'adaptaran a la normativa sanitària vigent el pròxim estiu, alhora que han explicat els bons resultats que ha tingut la que ha sigut la prova de foc de l’organització en el Festival de les Arts, que va reunir més de 20.000 persones a València a principis de novembre.
- Categoria: Municipal
- Vist: 1304
-
Els comptes autonòmics recullen una inversió de 3 milions d'euros per a l'execució de la reforma i adequació dels dics de contenció del Moll de Llevant en dos anualitats
-
També contempla un projecte global de 960.000 euros destinats a les casetes de ferramentes i proveïments per a pescadors, a executar en 2022 i 2023
-
Inclou a més el projecte de reordenació d'accessos i aparcament al port 460.000 euros per a realitzar en tres anualitats
L'Ajuntament de Borriana ha mostrat la seua satisfacció per la inclusió en el projecte del pressupost de la Generalitat Valenciana per a 2022 d'alguna de les demandes prioritàries del municipi sobre la remodelació integral del port, quant a infraestructures públiques portuàries, administració de costes, i gestió i explotació de ports de competència autonòmica.
L'alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, ha valorat que entre les reivindicacions que apareixen plasmades en els comptes autonòmics per a 2022 s'inclouen algunes de les inversions qualificades pel municipi com a “prioritàries i reivindicades des de fa anys”.
Així, ha quedat recollida una inversió de 3 milions d'euros per a l'execució de les obres de la reforma i adequació dels dics de contenció del Moll de Llevant, un projecte que té una estimació de realització en dos anualitats amb una aportació de 2.200.000 euros per al 2022 i 800.000 euros per a 2023.
Safont ha posat en valor aquesta actuació que servirà, “per fi, per a donar-li una solució, ja que es troba en un estat de degradació lamentable, amb deficiències acumulades de més de 20 anys”. Unes obres que a més, ha precisat, podran servir per a “resoldre el problema de calat endèmic de la bocana que origina problemes a les embarcacions, des de la seua construcció entre 1924 i la immediata postguerra, amb la prolongació de l'escullera de llevant entre 150 i 200 metres”.
Tant l'equip de govern municipal com els usuaris del port, ha assegurat l'alcaldessa, “mantenim des de fa anys la reivindicació que el Moll de Llevant necessita la redacció del projecte i la inversió precisa per a la reparació i manteniment del dic de contenció d'arena, que corregisca les deficiències i repare els danys registrats en aquesta infraestructura”.
Així mateix, Maria Josep Safont ha destacat també que el projecte del pressupost de la Generalitat contempla un apartat de 960.000 euros per al trasllat de les casetes de ferramentes i proveïment per a les embarcacions i la instal·lació d'un espai cobert, un magatzem per a estendre les xarxes que “permetrà que els mariners no estiguen al sol i que es millore la imatge de la zona”. Projecte que començarà a executar-se en 2022 amb una inversió per part de la Generalitat de 300.000 euros i continuarà en 2023 amb 660.980 euros pressupostats.
Igualment, en els comptes autonòmics per al pròxim exercici s’inclou el projecte de reordenació d'accessos i aparcament en el port amb un cost total estimat de 460.000 euros, per a realitzar en tres anualitats, en 2022 10.000 euros, en 2023 altres 100.000 euros i 350.000 euros en 2024.
- Categoria: Municipal
- Vist: 1204
-
S'exigeix un nou model de repartiment entre autonomies, ajustat al seu pes poblacional, que acabe i reconega el dèficit acumulat i establisca mecanismes de compensació
L'equip de govern municipal de Borriana proposarà al Ple de demà dijous 4 de novembre per al debat i aprovació, una declaració institucional per un finançament just per a la Comunitat Valenciana que establisca un nou model de repartiment entre autonomies, ajustades al seu pes poblacional, que acabe i reconega el dèficit acumulat i establisca mecanismes de compensació.
Així, sol·licitarà que Borriana sume la seua veu a la declaració institucional aprovada per unanimitat dels grups polítics que integren la FVMP, i confirme de forma majoritària la petició presentada de forma conjunta pels grups municipals del PSOE, Compromís i Partit Popular.
En la moció, es reclama una reforma immediata del sistema de finançament i l'habilitació de mesures transitòries mentre es tramita, per a establir un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes els autonomies.
La declaració institucional convida a més a assistir a les manifestacions convocades el 20 de novembre per la plataforma ‘per un finançament just’ a Alacant, València i Castelló, a partir dels 18 hores, amb el lema Un poble unit per un finançament just.
En la declaració institucional s'assenyala que la Comunitat Valenciana continua sent la pitjor finançada. Són diferents informes, els que avalen aquest fet. L'últim dels quals, el de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), de l'agost passat, en què es detalla que el finançament de la Comunitat és un 10% inferior a la mitjana del conjunt de comunitats de règim comú.
Dèficit anual de 1.325 milions
Segons explica el text de la declaració, cas que es corregira l’infrafinançament, derivat d'un sistema que continua vigent malgrat estar caducat des de 2014, la Comunitat Valenciana rebria uns ingressos addicionals de 1.325 milions d'euros anuals.
Sens dubte, evidencia que l'acord a les previsions d'enguany, cada habitant de la Comunitat Valenciana rebrà 215 euros menys que la mitjana estatal i 703 euros menys que l'autonomia millor finançada. Això suposa un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament. Diferències que, segons els signants, “són la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris, generats any rere any, a pesar de gastar menys que la mitjana dels comunitats”.
Per això, expliquen, aquesta és una situació insòlita, “la nostra renda per càpita és de 12 punts inferior a la mitjana i, no obstant això, som una autonomia que, fins i tot sent pobra, aporta al conjunt de l'Estat. El resultat és, senzillament, insuportable per a la ciutadania valenciana".
En la iniciativa es reconeix el treball desenvolupat des de la Plataforma per un finançament just, que juntament amb l'esforç de les organitzacions polítiques, sindicals i empresarials que la integren, ha suposat que la reforma del sistema de finançament aparega ja en l'agenda del Govern, però reconeix alhora que continua sent necessari seguir reivindicant, “més units que mai, la necessitat d'aconseguir plenament els drets reconeguts en la nostra Constitució”.
Demandes
Bàsicament, la declaració reclama una reforma immediata del sistema de finançament i l'habilitació de mesures transitòries mentre es tramita, que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes els autonomies, possibilitant als valencianes i valencians tindre uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies.
També exigeix unes inversions ajustades al pes poblacional, com enguany, i sol·licitar que aquestes inversions s'executen realment. Igualment, que el repartiment de les inversions i l'execució atinga una programació racional que acabe amb el dèficit inversor a la Comunitat Valenciana, compensant en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i que dedique una quantitat de recursos ajustada al pes poblacional.
A més, sol·licita el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, la qual cosa ha generat un deute insostenible que ja ha sigut reconegut. Per això es necessita l'establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.
Pàgina 59 de 115