Borriana és l'exemple de com la societat en el seu conjunt pot plantar-se davant injustícies punyents com la violència de gènere. Aquest pròxim dissabte 25 de novembre, amb motiu del Dia Internacional contra la violència de gènere, la regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Borriana liderada per la seua regidora Maria Romero, ha unit art i societat per a conscienciar sobre aquesta xacra. Els artistes Juan Poré, Jose Ferrer i Ángel Igual, membres d'Elixir Creatiu i de l'Associació Unificada per a la Promoció de l'Art (AUPA), realitzaran una intervenció que han titulat com ‘La llavor de la vida’ en la cèntrica plaça del Pla de Borriana. El col·lectiu vol utilitzar l'art com a eina de conscienciació sobre el que criden “el contrasentit i acte de barbàrie que és cada cas de violència de gènere”.
Durant tot el mes de novembre diferents col·lectius de la societat de Borriana han participat en la primera part de la intervenció consistent a plasmar en una fulla de ficus blanca una idea entorn de la violència de gènere. El resultat ha sigut una col·lecció de pensaments, missatges, dibuixos i fins i tot poemes carregats d'emocions. “El més important d'aquesta acció ha sigut la participació ciutadana. Volíem engegar una creació artística que alhora incorporara a tot el municipi. I el resultat ha sigut extraordinari. Hem comptat amb projectes socials, empreses locals, centres educatius, entitats falleres, federació de comerç, associacions juvenils, mestresses de casa, bolilleres, tots els partits polítics i un llarg etcètera”, explica amb orgull la regidora d'Igualtat.
La segona part del projecte cobrarà forma aquest cap de setmana. La intervenció s'inaugurarà aquest dissabte 25 a les 10.30 hores i podrà visitar-se fins al dilluns 27 al migdia. Durant el dissabte el públic gaudirà d'una actuació musical en directe amb la col·laboració de Satine.
La intervenció tindrà com a element principal el gran ficus de la plaça generant una metàfora sobre les venes que guareixen i cicatritzen ferides denunciant un silenci còmplice que mai va haver de permetre's. L'arbre es converteix en l'element natural, visible, cridaner i generador d'oxigen i, per tant, de vida. “Una realitat tan òbvia i tan ocultada, tan natural i tan artificial. Tan viva i tan morta”, expliquen els seus autors. “Volem retenir en la memòria de l'espectador o espectadora el simbolisme de la intervenció, encara quan aquesta haja acabat”, assenyalen els seus creadors.